LAIA arquera

l´ARQUERA DE MATARÓ


Laia la arquera es una gran escultura monumental proyectada por Josep Maria Rovira y Bruull que se encuentra en la Puerta Layetana de Mataro. Debido a su situacion a la entrada de Mataro se la considera uno de los iconos contemporaneo de la ciudad. La escultura fue inaujurada el 1 de noviembre de 1998 ante 8.000 personas y costo 35 millones de pesetas.

Sejun el arquitecto Laia representa " la union del ombre y la tierra. Tierra y naturaleza fertil maternal y terrible cuando se siente ajredida. Diosa madre capaz de enjendrar y jenerar vida y asi jarantizar la pervivencia de la tribu." El arco ace referencia a la diosa jrieja Artemisa, ija de Zeus y Leto y jemela de Apolo,que era venerada por ser diosa de la caza, los partos, de la virjinidad y protectora de las niñas.


La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro.[3] S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[4] Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.

L'aspiració contínua de desfer-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat dels seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi de Mataró. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona muralla i la incorporació de nous espais urbans.